Síndrome del compartiment de l'avantbraç

Dolor d'avantbraç en esportistes de rem i motocross

Hi ha bastants problemes ortopèdics poc habituals i condicions que poques vegades es produeixen, a excepció d'alguns esports específics. Una lesió particular s'anomena síndrome del compartiment de l'avantbraç. En la majoria de les persones, la síndrome del compartiment de l'avantbraç és pràcticament desconegut, però pot passar en alguns esports, sobretot en cavalls de rem (tripulants) i motocross.

Síndrome del compartiment

La síndrome del compartiment és una malaltia inusual que es produeix quan es genera massa pressió al voltant d'un múscul, limitant la circulació al teixit muscular.

La síndrome del compartiment pot produir-se com una lesió aguda (un trauma) o com a lesió d'ús excessiu (sovint durant els esports). La síndrome del compartiment agut és una emergència que requereix una cirurgia urgent. La pressió ràpida acumulada al voltant del múscul pot causar danys musculars permanents si no s'adreça amb urgència mitjançant l'alliberament quirúrgic del teixit estret al voltant del múscul.

Molt més comú és la síndrome del compartiment induït per l'exercici , també anomenat síndrome del compartiment crònic, que es produeix durant l'exercici. La síndrome del compartiment induït per exercici típic provoca l'augment gradual del dolor en el múscul afectat que eventualment limita la participació continuada de l'exercici. Els músculs específics poden veure's afectats per la síndrome del compartiment induït per l'exercici. En els genets de remers i motocross, l'ús repetitiu dels músculs de l'avantbraç pot causar aquest tipus de síndrome de compartiment. La síndrome del compartiment de l'avantbraç també ha estat poc coneguda a la literatura mèdica en altres tipus d'atletes, com ara un remero de caiac, un llançador de beisbol i un nedador d'elit.

Símptomes de la síndrome del compartiment de l'avantbraç

Els símptomes comuns de la síndrome de l'avantbraç són:

La majoria de les vegades, la síndrome de l'avantbraç induït per l'exercici causa símptomes molt previsibles.

Això significa que la majoria dels atletes saben quant de temps poden participar en la seva activitat, i solen trobar els seus símptomes per resoldre's ràpidament amb el descans.

La prova que es fa servir per confirmar el diagnòstic de la síndrome compartimental és mesurar la pressió muscular durant una intensa activitat d'exercici. Quan provo als atletes, sovint els acompanyo a la màquina de rem o dipòsit, els permet exercir amb molta intensitat fins que es produeixi dolor. Un monitor de pressió (en forma d'agulla) s'insereix al múscul. La pressió de mesura es compara amb la pressió de repòs del múscul per determinar si l'augment de pressió és massa.

Es poden realitzar altres proves, com ara les radiografies, la ressonància magnètica o les proves de conducció nerviosa si es planteja la causa del problema, però aquestes proves són gairebé sempre normals en pacients amb síndrome compartimental.

Tractament de la síndrome del compartiment

La majoria dels atletes comencen amb tractaments senzills per a la seva síndrome compartimental. En el cas de la síndrome de l'avantbraç compartiment, el millor tractament sol ser ajustar l'empunyadura del rem o l'empunyadura de la moto per canviar l'estrès dels músculs de l'avantbraç. Molts atletes troben que aquests canvis d'adherència són suficients per permetre'ls continuar participant en el seu esport.

L'ajustament de la pressió d'adherència també pot ser útil, tot i que molts atletes se senten difícils, especialment durant l'activitat d'alta intensitat.

Quan els ajustaments d'adherència són un tractament insuficient, i la prova de pressió del compartiment verifica el diagnòstic de pressions elevades del compartiment amb l'activitat de l'exercici, es pot considerar un procediment quirúrgic anomenat alliberament del compartiment. El procediment és senzill i implica fer una incisió sobre el múscul i tallar el teixit estret (anomenat fascia) que cobreix el múscul. L'alliberament de la fascia permetrà que el múscul s'expandeixi i s'engrandeixi sense augmentar la pressió.

Fonts:

Zandi H, Bell S. "Resultats de la descompressió del compartiment en la síndrome compartiment d'avantbraç crònic: sis presentacions de casos" Br J Sports Med. 2005 Sep; 39 (9): e35.