Signes i símptomes que cal buscar després del trauma cap

Si algú acaba d'estar en un accident i sospiteu de lesions al cap, coll o columna vertebral, és indispensable trucar sempre al 911 immediatament. Sempre que la víctima de lesions no estigui en perill immediat de lesions posteriors, no moure a la persona perquè pot fer molt més lesions.

Els signes i símptomes d'una lesió del cap depenen de la gravetat del trauma, i quines estructures de la cara i el cap són afectades.

Alguns signes que podeu veure, i altres signes que no podeu veure.

Quan arriba el personal d'emergència, avaluaran la situació i moltes vegades immobilitzaran la víctima de l'accident.

Què busquen els proveïdors mèdics?

Una vegada que el pacient s'estabilitza, es comprova el cap sencer per tallar, teixit raspat, sagnat i altres danys als teixits tous. Els ulls salien cap a fora o s'han enfonsat cap a enrere en el crani? Hi ha alguna cosa que interfereixi amb la respiració a través del nas i la boca? Hi ha ossos trencats a la cara i al crani?

Els signes i símptomes de la lesió cerebral traumàtica que han resultat del trauma del cap poden estar presents de seguida o poden trigar el temps a desenvolupar-se. Aquests signes també depenen de quina part del cervell s'ha danyat i si hi ha sagnat sota el crani i dins del cervell.

Signes que es produeixen després del cap Traumatisme

La pèrdua de consciència i / o desorientació és freqüent després del traumatisme cranial.

Després d'una lleu lesió cerebral traumàtica, pot ser que no hi hagi pèrdua de consciència o només pot durar uns minuts.

També es pot experimentar una lleu confusió o desorientació.

La pèrdua de consciència que dura entre una i 24 hores es classifica sovint com una lesió cerebral moderada. Pot haver-hi amnèsia, sense recordar el que va succeir just abans o després del trauma del cap.

Cada vegada que algú està inconscient durant més de 24 hores després del traumatisme cranial, es considera una lesió cranial severa.

L'amnèsia sovint dura més temps per a aquestes persones, i mai no recorden els esdeveniments que envolten l'esdeveniment traumàtic.

La diferència entre els símptomes focals i difusos

El dany cerebral focal passa a una àrea limitada i concentrada del cervell. És més fàcil preveure quins tipus de signes i símptomes es desenvolupen perquè la medicina moderna sap el que controla cada àrea del cervell.

Per exemple, el dany en una àrea que controla la visió pot provocar canvis predictibles en la manera com es veu algú. Els danys a l'àrea lingüística del cervell poden tenir dificultats per parlar.

Quan la lesió del cap causa danys difusos al cervell, és més difícil preveure quins tipus de símptomes es desenvoluparan. Les lesions difuses es difonen a tot el teixit cerebral, amb dany microscòpic a les cèl·lules nervioses (neurones) del cervell que interfereixen amb el flux normal de senyals.

Hi ha especialistes que entenen aquests tipus de ferits i realitzen proves de seguiment a fons perquè es puguin prescriure els tractaments adequats.

Signes i símptomes més comuns de trauma cap

Els signes i símptomes del trauma del cap afecten tot, des del control sobre les funcions del cos fins a les emocions, el moviment físic i la sensació del medi ambient.

Canvis en la cognició

Símptomes sensorials

Símptomes físics

Símptomes psicosocials

Altres canvis

Progressió de signes i símptomes

El traumatisme i la lesió cerebral causen símptomes molt complexos que requereixen intervencions mèdiques especials, rehabilitació i seguiment. La bona notícia és que el cervell té una increïble capacitat per curar, recuperar i trobar formes noves d'aprenentatge. Això s'anomena plasticitat cerebral.

Obtenir ajuda mèdica tan aviat com sigui possible després d'un traumatòleg de capçalera millora els resultats a llarg termini. Recordeu que, en qualsevol moment que sospiteu del traumatisme en el cap, el coll o la columna vertebral, cal que truqueu al 911. Sempre és millor equivocar-se al costat de la precaució.

Fonts:

Foster, AM, Armstrong, J., Buckley, A., Sherry, J., Young, T., Foliaki, S., & ... Mcpherson, KM (2012). Fomentar el compromís familiar en el procés de rehabilitació: el desenvolupament d'estratègies de suport per part dels proveïdors de rehabilitació per a familiars de persones amb lesions cerebrals traumàtiques. Discapacitat i rehabilitació , 34 (22), 1855-1862. doi: 10.3109 / 09638288.2012.670028

Ta'eed, G., Skilbeck, CE, i Slatyer, M. (2013). Quins factors determinen qui es fa referència a la rehabilitació comunitària després d'una lesió cerebral traumàtica? Discapacitat cerebral , 14 (2), 222-234. doi: 10.1017 / BrImp.2013.21