Símptomes, causes i tractament
El glaucoma es refereix a un grup de malalties que causen danys al nervi òptic. Amb més d'un milió de fibres nervioses, el nervi òptic connecta l'ull al cervell. Aquest important nervi s'encarrega de portar imatges al cervell.
Les fibres òssies formen part de la retina que ens dóna la vista. Aquesta capa de fibra nerviosa es pot danyar quan la pressió de l'ull (pressió intraocular) es fa massa alta.
Amb el pas del temps, l'alta pressió causa la mort de les fibres nervioses, donant lloc a una disminució de la visió. La pèrdua i la ceguesa de la vista probablement resultaran si el glaucoma no és tractat.
Símptomes del glaucoma
El glaucoma ha estat sobrenomenat el "lladre de la vista" perquè sovint no es detecta i causa un dany irreversible a l'ull. Normalment no hi ha símptomes en les primeres etapes de la malaltia. Moltes persones tenen glaucoma però no són conscients d'això, la qual cosa la converteix en una malaltia de l'ull molt aterridora i silenciosa.
A mesura que la malaltia progressa, la visió sembla fluctuar i la visió perifèrica falla. Si no es tracta, la visió es pot reduir a la visió del túnel i, finalment, la ceguesa total.
Causes del glaucoma
El glaucoma sol presentar-se quan es construeix un líquid a l'ull, que causa una pressió més alta que l'oïda que pot resistir. El canal responsable de drenar aquest fluid es connecta, evitant un drenatge adequat.
En altres casos, l'ull pot produir més fluid que el normal i simplement no es pot drenar prou ràpid, produint una pressió intraocular més alta.
Els investigadors no saben exactament què fa que algunes persones siguin més propenses a aquest problema.
Altres causes poden incloure traumatisme, trastorns genètics i baix flux sanguini al nervi òptic.
Factors de risc per al glaucoma
Tenir una elevada pressió intraocular augmenta el risc de desenvolupar glaucoma. Els que tenen més de 40 anys i que són afroamericans també tenen un major risc.
Qualsevol persona de 60 anys té més risc, especialment mexicà-americans.
A més, els que tenen antecedents familiars de glaucoma tenen més risc de desenvolupar glaucoma . Tenir malalties sistèmiques com la diabetis, la pressió arterial alta i els problemes del cor també augmenten el risc. Altres factors de risc inclouen miopia i trauma directe a l'ull.
Tipus de glaucoma
Hi ha dos tipus principals de glaucoma: el glaucoma d'angle obert crònic o primari (POAG) i el glaucoma agut d'angle tancat.
- Glaucoma crònic: el glaucoma d'angle obert fa malbé l'ull sense senyals d'advertència. És el tipus més comú de glaucoma i sovint es coneix com el "tipus silenciós". Els danys es produeixen al llarg del temps, generalment sense previ avís.
- Glaucoma agut d'angle tancat: el glaucoma d'angle tancat es produeix ràpidament. Un "atac" pot produir un ull vermell i dolorós i símptomes com el dolor facial, el mal de cap, la visió borrosa, els haloes de color arc de Sant Martí al voltant de les llums, nàusees i vòmits. És una emergència mèdica severa.
Com es diagnostica el glaucoma
El metge de l'ull pot utilitzar tonometria o gonioscòpia per provar el glaucoma.
- Tonometria: una prova clau en el diagnòstic del glaucoma és la tonometria. Un tonòmetre mesura la pressió ocular , més coneguda com a pressió intraocular.
- Gonioscòpia: es pot realitzar una gonioscòpia per mirar l'angle de l'ull per detectar si està oberta o tancada. Una inspecció de la salut del nervi òptic també és important per avaluar els danys que es puguin produir a causa del glaucoma. Si se sospita un dany, el metge pot mesurar el camp visual general amb un perímetre informatitzat o analitzar la capa de fibra nerviosa amb l'oftalmoscopia làser de rastreig.
Opcions de tractament de glaucoma
L'objectiu del tractament amb glaucoma és reduir la pressió dels ulls a un nivell en què no es produeixi més dany.
- El tractament es dóna en forma de gotes de prescripció i, ocasionalment, de fàrmacs sistèmics orals.
- S'ha demostrat que el tractament amb làser funciona tan bé com amb medicaments per evitar que es produeixin més danys.
- En alguns casos en què els medicaments o els procediments làser no aconsegueixen aquest objectiu, la cirurgia és útil.
- Moltes vegades la teràpia inclou una combinació d'aquests tractaments.
És important entendre que el glaucoma no es pot guarir, sinó que es pot controlar. Malauradament, la pèrdua de la visió causada pel glaucoma no es pot invertir.