El que no sabeu sobre els reflexos

Les respostes automàtiques del vostre cos i per què les proveu el metge

Un reflex és un moviment involuntari d'un estímul. És una forma relativament senzilla (però crítica) que el vostre cos transmet informació que mai no arriba a la consciència . La majoria de nosaltres prenem molt del que el cos fa per nosaltres per descomptat, i això és bo. Seria molt difícil tenir planificar i executar activament cada petit moviment que fem.

A mesura que llegiu això, es fan constantment reptes subtils entre els músculs de la columna vertebral i la torsió per mantenir-vos en equilibri. Els teus ulls fan petits reajustaments per cada torn del teu cap. Els alumnes es dilaten adequadament per ajustar-se al nivell de llum i per centrar-se en el que hi ha al davant. Quan s'empassa, la gola s'acaba automàticament de la via aèria per evitar que la saliva baixi del tub equivocat. Cada respiració que es pren automàticament es reajusta per proporcionar l'equilibri adequat d'oxigen i diòxid de carboni a la sang, així com prendre alè més profund ara i després mantenir els pulmons oberts.

Aquests són només alguns exemples de les respostes automàtiques que ens mantenen funcionant cada dia. La majoria de les funcions que són crítiques per a la vida estan fora del nostre control conscient. En canvi, aquestes funcions es regeixen per reflexos.

Com funcionen els reflexos

El reflex més familiar és el reflex patellar, en què el genoll s'estira quan un metge ho acaba amb un martell.

Tot i que es considera un reflex senzill, es podrien omplir moltes pàgines explorant els seus detalls tècnics. En poques paraules, el que veieu és l'intent automàtic del cos de corregir un desequilibri que d'altra manera podria fer que caigués. Un múscul s'estira pel martell colpejant un tendó, i un senyal elèctric s'envia a la medul·la espinal, que envia un senyal per tensar el múscul per tornar-lo a la seva longitud adequada.

El resultat és un breu moviment de sacsejades i el genoll s'apaga.

Al mateix temps, es transmet un senyal elèctric als músculs oposats de l'isquiotibial per tal que aquests músculs es relaxin perquè no interfereixin amb l'aparellament de la cama. Cap senyal elèctric mai ha d'arribar al cervell perquè aquest reflex es produeixi.

Per què els metges fan reflexions sobre la prova?

Els neuròlegs utilitzen diferents reflexos per veure com funcionen les diferents parts del sistema nerviós. Per exemple, perquè el reflex del genoll funcioni, els nervis cap ai des del múscul han d'estar intactes, i la medul·la espinal ha d'estar treballant a aquest nivell. De la mateixa manera, un reflex del tronc cerebral, com els alumnes que s'estrenyen a la llum , pot ajudar al neuròleg a saber que el tronc cerebral funciona correctament.

A més, els reflexos són moderats per moltes altres coses del cos. Per exemple, el cervell sol enviar impulsos per la medul·la espinal que manté els reflexos com el genoll de la genollera relativament tranquil. Després d'un accident cerebrovascular o d'una altra lesió al cervell, la influència calmant sobre el reflex es va perdent lentament, i això fa que els reflexos siguin hiperactius. Una de les raons per les quals els neuròlegs controlen els reflexos és veure si hi ha un desequilibri entre els costats esquerre i dret, que pot ser una pista per danyar el cervell o la medul·la espinal.

De vegades, un reflex pot semblar un comportament conscient. Per exemple, en el reflex "triple flexió", el genoll, el maluc i el peu flexen de tal manera que la cama es retira quan s'aplica un estímul dolorós. Això pot passar fins i tot si un senyal elèctric mai arriba al cervell: pot ser orquestrat completament per la medul·la espinal. És important distingir entre un moviment reflex i intencional en casos de coma o consciència alterada.

No saber tot el que fan els reflexos ens estalvia molts problemes en la vida quotidiana. No obstant això, conèixer els reflexos i la forma de provar-los pot donar una gran llum sobre com funciona el sistema nerviós i on un problema pot estar en un trastorn del sistema nerviós.

> Font:

> AH Ropper, Samuels MA. "Adams i els principis de Neurologia de Víctor, nov. Ed." McGraw-Hill Companies, Inc., 2009.