Una mirada a una de les moltes teories de l'envelliment
Si tenen sort, la majoria de la gent viu per experimentar el procés d'envelliment . Però hi ha moltes teories diferents sobre com funciona l'envelliment. La teoria de la mutació somàtica de l'envelliment és una. Aquí hi ha una visió general de la teoria, a més d'una mirada a altres teories de l'envelliment.
Teoria de la mutació somàtica
Aquesta teoria afirma que una part important de l'envelliment es determina pel que passa amb els nostres gens després d'heretar-los.
Des del moment de la concepció, les cèl·lules del nostre cos es reprodueixen contínuament. Cada vegada que una cel·la es divideix, hi ha la possibilitat que alguns dels gens es copiaran incorrectament. Això s'anomena mutació. A més, les exposicions a les toxines, la radiació o la llum ultraviolada poden causar mutacions en els gens del cos. El cos pot corregir o destruir la majoria de les mutacions, però no totes elles. Finalment, les cèl·lules mutades s'acumulen, es copien i causen problemes en el funcionament del cos relacionats amb l'envelliment.
Altres teories de l'envelliment
Com totes les teories de l' envelliment , la teoria de la mutació somàtica només explica una peça del trencaclosques. Per descomptat, hi ha proves de mutacions genètiques que causen danys i fins i tot la mort, però no es pot dir que aquest sigui el factor més important de l'envelliment. Altres teories inclouen:
- Teoria de la desvinculació: aquesta teoria afirma que a mesura que envelleixen les persones, estan menys implicades amb la vida que quan eren joves, i que contribueixen a l'envelliment. És inevitable que les relacions entre una persona i altres es retirin o alterin la qualitat a mesura que envelleixin, ja sigui perquè l'envelliment s'ha retirat de la societat o la societat s'ha retirat d'ells.
- Teoria de l'activitat: aquesta teoria fa èmfasi en la importància de l'activitat social en marxa a mesura que envelleix. Si algú ja no treballa i no es manté al dia amb les activitats que va gaudir, podria accelerar el procés d'envelliment. Per combatre això, s'hauria d'esforçar per substituir els rols nous per reemplaçar qualsevol que es pugui perdre a causa de l'envelliment: per exemple, el voluntariat, el cuidador d'un nét o el nou hobby poden ajudar.
- Teoria neuroendocrina: el sistema neuroendocrí regula l'alliberament d'hormones al cos. Aquesta teoria afirma que a mesura que la gent envellim, les hormones s'alliberen amb menys eficiència i són menys efectives, la qual cosa augmenta l'envelliment.
- Teoria radical gratuïta : aquesta teoria afirma que molts dels canvis que es produeixen com els cossos de l'edat són causats pels radicals lliures, que poden danyar l'ADN i altres processos del cos.
- Teoria de la membrana de l'envelliment: a mesura que les persones envelleixen, les seves membranes cel·lulars es tornen més sòlides, cosa que impedeix la seva funció normal i pot conduir a una acumulació de materials tòxics a les cèl·lules del cos. Aquesta teoria afirma que la incapacitat de les cèl·lules per transferir correctament productes químics i altres productes perjudicials fa que l'organisme envelleixi.
- Teoria del declivi mitocondrial: si les mitocòndries de les cèl·lules, que ajuden al cos a produir energia, perden la capacitat de crear un trifosfat d'adenosina (ATP), es produirà l'envelliment, d'acord amb aquesta teoria.
- Teoria de l'enllaç entrecreuat: la teoria de reticulació és la idea que els canvis químics com aquest passen al cos i poden provocar l'envelliment. Amb el pas del temps, les proteïnes, l'ADN i altres molècules estructurals del cos desenvolupen accessoris inadequats, anomenats enllaços creuats, entre ells. Quan s'acumulen aquests enllaços creuats, pot fer que els teixits es tornin més rígids i funcionin malament, contribuint a l'envelliment.
> Font:
> Fisiopedia. (nd). Teories de l'envelliment.