La síndrome de cames inquietes és una aflicció inusual amb una causa desconeguda. Els estudis poden haver identificat una possible causa de síndrome de cames inquietes.
Què és la síndrome de les cames inquietes?
La síndrome de la cama inquieta (RLS) pot afectar entre un 5 i un 10 per cent de la població dels EUA, que està subdiagnosticada. El símptoma principal és un esforç irresistible de moure les cames, sovint acompanyades de sensacions "espeluznals" a les cames.
Només el moviment de les cames alleuja les sensacions. Per als milions que pateixen síndrome de cames inquietes, la síndrome empitjora a la nit després del sol, donant lloc a un patró d'insomni.
Un equip de recerca del Penn State College of Medicine i The Johns Hopkins University van buscar respostes sobre la síndrome de cames inquietes. Dirigit per James Connor, Ph.D., professor i càtedra interina del Departament de Neurociències i Anatomia, Penn State College of Medicine, l'equip va realitzar la primera anàlisi de l'autòpsia dels cervells de persones amb síndrome de cames inquietes. La seva investigació, que es va presentar a la reunió Associated Professional Sleep Societies a Chicago el 5 de juny de 2003, va revelar una possible causa de síndrome de cames inquietes.
Resultats de l'estudi
- Tot i que no hi ha canvis patològics únics en el cervell dels pacients amb síndrome de cames inquietes, sembla que les cèl·lules en una part del cervell no tenen suficient ferro.
- No hi va haver proves de neurodegeneració, cèl·lules cerebrals perdudes o danyades, tal com es veu en la malaltia de Parkinson i la malaltia d'Alzheimer.
- El descobriment d'una causa física de la síndrome de les cames inquietes indica que el problema és sensorial-motor més que psicològic.
- Atès que les cèl·lules no es perden o es malmeten, però tenen deficiències de ferro, hi ha esperança per al desenvolupament de tractaments.
Sobre l'estudi
- Connor va estudiar el teixit cerebral obtingut de la col · lecció cerebral de la Fundació Restless Legs Syndrome a Harvard Brain Bank.
- Es va examinar el teixit de 7 persones amb síndrome de cames inquietes. 5 mostres de persones sense condicions neurològiques van servir com a controls.
- Les diapositives transversals de la substantia nigra, la part del cervell central que es va associar amb la síndrome de cames inquietes, va permetre a l'equip de recerca examinar l'estructura i la funció cel·lulars.
Conclusions
- L'estudi de Connor va trobar que falta un receptor específic per al transport de ferro en pacients amb síndrome de cames inquietes. El suficient ferro passa a les cèl·lules del cervell per mantenir-les vives, però no prou per permetre'ls que funcionin de manera òptima. Es va suggerir que el ferro faltant pot provocar una fallada dels senyals neuronals a les cames causant la sensació espelhosa.
- Aquestes conclusions no suggereixen que una persona tingui una deficiència dietètica de ferro i requereixi suplements. Sembla que els receptors no són envasos i proporcionen una quantitat adequada de ferro a les cèl·lules específiques de la part cerebral central especificada.
- Alguns pacients han trobat alleugeriment temporal prenent suplements de ferro, però és de vital importància que qualsevol tractament suplementari sigui administrat per un metge.
- Connor espera seguir detectant altres avaries en el sistema de transport i embalatge de ferro a aquesta part del cervell, així com centrar-se en els gens que regulen les proteïnes del ferro.
- L'esperança és que aquests descobriments eventualment donaran lloc a una prova que podria diagnosticar la síndrome de cames inquietes i conduir a tractaments que ofereixen alleujament a llarg termini als pacients amb síndrome de cames inquietes.
Aquest estudi va ser finançat en part per subvencions dels Instituts Nacionals de Salut i la Fundació Síndrome de Legs Inquietos.
Font:
Causa de la síndrome de la cama inquieta, NEWSWISE, 6 de juny de 2003