Un terme més antic per a una malaltia actual
Bàsicament, "diabetis de sucre" és un nom informal per a la diabetis mellitus, que és el terme general en què es categoritza la diabetis tipus 1 i la de tipus 2 . El terme es va utilitzar per identificar la malaltia on els nivells de sucre eren anormalment alts, a diferència de la diabetis insípida (una condició caracteritzada per la sed extrema i la micció).
Si sembla un terme anticuat, consideri que la diabetis ha existit des de l'antiguitat i ha aparegut en gairebé totes les cultures.
Fins que es van estandarditzar els termes, la diabetis es podria anomenar gairebé qualsevol cosa.
Una breu història de la diabetis
La primera menció escrita d'un símptoma de diabetis (micció freqüent) va ser escrit en papir egipci pel metge Hesy-Ra en 1552 aC. L'any 250 a. C., Apolonio de Memphis va inventar el terme diabetis. Al segle XI, la paraula mellitus - llatí per a la mel - es va afegir al terme diabetis. En aquest moment, la diabetis es va diagnosticar degustant l'orina, per veure si era dolça. No va ser fins a la dècada de 1800 que es va desenvolupar una prova per detectar el sucre en orina. A principis de la dècada de 1900, es van implementar diversos tractaments dietètics, incloent-hi un "whisky" i "netejar" el cafè negre seguit d'una dieta restrictiva (sovint conduint a la fam) i una "curació de civada", que consisteix en dosis freqüents d'una avena a 1: 1 a la barreja de mantega. El 1929 es va produir i distribuir insulina per primera vegada. El 1950 es va desenvolupar el sistema d' intercanvi d'aliments diabètics .
El 1959 es distingeix i classifica la diabetis tipus 1 i la de tipus 2. El 2014, 26 milions de nord-americans tenen diabetis; un de cada tres no ho sap.
La Història de la Diabetis Terme
"Diabetis" és una paraula grega que significa "un que està a cavall" o que va al bany molt. El terme llatí "mellitus" significa "mel" o gust de mel.
Així que es tradueix, la nostra paraula per a la diabetis es converteix en "un que guarda molta orina per degustar la mel". Tot i que la "diabetis" va ser encunyada per un metge grec antic i "mellitus" per un metge anglès a la dècada de 1600, el terme "diabetis mellitus" no va entrar al nostre lèxic fins que fa poc temps.
"Diabetis mellitus" i els termes originals utilitzats per descriure la diabetis tipus 1 i tipus 2 no van ser classificacions estàndard àmpliament acceptades per a la diabetis fins a la dècada de 1980. "Tipus 1" i "tipus 2" no es van convertir en els termes estàndards acceptats fins fa relativament poc.
En un estudi de 2001, els investigadors van demanar a 423 subjectes quins termes preferien utilitzar per a la diabetis. Els termes "diabetis de sucre", "sucre" o "alt contingut de sucre" es van preferir en un 11,7% dels subjectes. De fet, en alguns estudis sobre diabetis, els investigadors utilitzen el terme "diabetis de sucre" en lloc de "diabetis mellitus". Això és especialment cert en els estudis dels anys cinquanta fins als anys 70.
Qui usa el terme Sugar Diabetes?
La majoria de les persones que utilitzen el terme "diabetis de sucre" són més grans i poden tenir pares immigrants d'altres països. La frase és de vegades utilitzada a les comunitats rurals (i pot ser utilitzada pels metges en aquestes comunitats), així com per algunes comunitats sud-africanes-americanes.
Les persones d'altres països han identificat la diabetis amb paraules en llengües pròpies. Traduït a l'anglès, els termes inclouen: "Tinc sucre", "problemes de sucre", "problema de sucre", "malaltia de sucre", "malaltia de sucre", "sucre", "sucre", "tenen sucres", " sang dolça ". Molts d'aquests termes encara estan en ús en altres països.