En un comunicat publicat a la revista Thyroid de febrer de 2017, l'Associació Americana de Tiroides (ATA) va emetre una crida a la iodització universal de la sal. La iodació universal de la sal es defineix com l'addició de iode a tota la sal que es pretén consumir pels humans. L'objectiu de l'ATA a l'hora d'emetre la convocatòria és ajudar a alleujar els efectes negatius per a la salut de la deficiència de iode.
Iode i tiroide
El iode és un nutrient essencial que requereix el cos per produir hormona tiroïdal. El cos no fa iode, per la qual cosa s'ha d'ingerir, generalment a través d'aliments que es conreen en sòls rics en iode, marisc o per iodització de sal.
La deficiència de iode ( i la seva extrema forma de trastorns de la deficiència de iode (IDD) es relaciona amb el cretinisme, una condició irreversible que causa greu deteriorament del creixement i retard mental. IDD és, de fet, la principal causa evitable de retard mental al món. L'ATA ha informat que s'estima que el 40% de la població mundial està corrent en risc de deficiència de iode.
Una deficiència de iode també s'associa amb l'ampliació de la tiroide (bocio), una tiroide (hipotiroïdisme) actiu, un avortament involuntari recurrent i la pèrdua de l'embaràs, entre altres complicacions i condicions de salut. També s'ha demostrat en la investigació que la deficiència de iode en una dona durant l'embaràs pot causar dèficits intel·lectuals i cognitius en els seus fills.
Segons la declaració de la ATA: "L'impacte personal i social a llarg termini i potencialment al llarg de la vida no es pot destacar".
La geografia de la deficiència de iode
Els aliments que es cultiven en àrees que van ser cobertes pels oceans tendeixen a tenir concentracions de iode més elevades i, com a conseqüència, poblacions que no són especialment deficient en iode.
Les zones d'interior o alt alt que tenen concentracions més baixes de iode en el seu sòl i que proporcionen menys accés als productes del mar són més propensos a tenir nivells més baixos de iode en el seu subministrament d'aliments i tenen un major risc d'IDD.
Segons els investigadors, els únics països que actualment semblen tenir una "suficiència de iode sostenible" inclouen Estats Units, Canadà, Noruega, Suècia, Finlàndia, Suïssa, Àustria, Bhutan, Perú, Panamà, Macedònia i Japó.
Algunes àrees de preocupació específica són l'Àfrica central i Àsia, on hi ha poblacions significatives amb dèficit greu de iode, juntament amb l'Himàlaia, els Alps Europeus, els Andes i parts d'Europa de l'Est. Altres àrees d'Europa també tenen cert grau de deficiència de iode.
Punts d'ATA sobre Iodització de Sal Universal
La declaració ATA va fer diversos punts clau sobre la iodització universal de la sal:
- La iodació de la sal universal és la forma més efectiva d'evitar la deficiència de iode i els trastorns de la deficiència de iode.
- La sal va ser inicialment escollida com a vehicle per als esforços de fortificació del iode perquè es consumeix en quantitats relativament estables per pràcticament cada grup individual i de població diàriament; la tecnologia requerida per a la iodització de la sal és relativament simple; en moltes regions, la producció salina es consolida en relativament pocs centres, cosa que facilita el seguiment i l'execució; i la iodització de la sal és econòmica.
- Hi ha evidència que l'iodació universal de la sal s'ha de legislar i aplicar estrictament a nivell nacional per tal de ser eficaç.
- La supervisió, en particular, l'estudi dels nivells d'iode urinari en poblacions, és essencial com una manera d'assegurar que la ingesta de iode sigui suficient.
- La iodització universal de la sal ha estat recomanada per l'OMS, la Xarxa Global del Iode i l'UNICEF.
L'OMS promou la iodització universal de la sal des de 1993. Escull la sal com la tàctica per abordar l'IDD per dos motius clau:
Està àmpliament disponible i consumit en quantitats regulars durant tot l'any, i perquè el cost del iodado és extremadament baix, només al voltant de 0,05 dòlars EUA per persona i any.
Segons l'OMS, s'estima que el 66 per cent de les llars a tot el món ara tenen accés a la sal iodada, però més de 2 mil milions de persones del món continuen sense consum d'iode insuficient i un terç d'ells són nens.
Quina és la ingesta recomanada de iode?
L'Organització Mundial de la Salut recomana:
- 90 mcg de iode diàriament per a nens i nens de fins a 5 anys
- 120 mcg per a nens de 6 a 12 anys
- 150 mcg diaris per a nens ≥12 anys i adults
- 250 mcg diaris durant l'embaràs i la lactància
L'Institut de Medicina dels Estats Units va recomanar que la ingesta mínima de iode sigui similar:
- 90 mcg diaris per a nens de 1 a 8 anys
- 120 mcg per a nens de 9 a 13 anys
- 150 mcg diaris per a adolescents majors i adults no embarassades
- 220 mcg per a dones embarassades
- 290 mcg per a dones lactants
Si està preocupat per la seva ingesta de iode, parli amb el seu metge sobre com provar els nivells i, si és necessari, trobar solucions per satisfer les seves necessitats.
> Fonts:
> American Thyroid Association. Deficiència de iode. http://www.thyroid.org/iodine-deficiency/
> Pearce Elizabeth N .. Tiroide. Febrer 2017, 27 (2): 137-137. doi: 10.1089 / thy.2016.0678.
> Vitti, P., "Trastorns de la deficiència de iode", UptoDate. 31 de gener de 2017. http://www.uptodate.com/contents/iodine-deficiency-disorders
> Organització Mundial de la Salut. "Deficiència de iode". Http://www.who.int/nutrition/topics/idd/en/