El que el metge està buscant
La prova dels moviments dels músculs oculars és una part preliminar d'un examen ocular complet . Aquesta prova sovint es coneix com proves de moviments extraoculars o proves de motilitat ocular.
Com es fa la prova?
El vostre metge o tècnic us demanarà que seure recte mentre fixeu els ulls en un objecte davant vostre. L'objecte de fixació sol ser una ploma, llum de fixació o una petita fotografia que es manté entre els 12 i els 16 centímetres al davant.
L'objecte es mourà cap amunt i cap avall i cap a un costat utilitzant un patró "en forma d'H". Se't demanarà que seguiu l'objecte amb els ulls mentre manteniu el cap per sempre.
Què està buscant el metge?
El vostre metge busca restriccions o moviments anormals dels ulls que poden significar un o més dels següents problemes:
- Nistagme: una sacsejada rítmica involuntària o tremolar dels ulls. El nistagme pot ser horitzontal o vertical o moure's en direcció diagonal. En la majoria dels casos, Nystagmus està present des del naixement i pot ser part d'altres síndromes del desenvolupament. El nistagmeu pot estar present constant o exacerbat per certs moviments oculars. Si el nísgamo és prou greu, l'agudesa visual es veurà afectada a mesura que els ulls es mouen constantment. Moltes vegades, les persones amb nistagmo mantenen el cap o els ulls en una determinada direcció que redueix la quantitat de nistagme. Això es diu un punt nul.
- Estrabisme: un o els dos ulls es gira, surt, amunt o avall. El estrabisme és una condició que sovint es coneix com una persona que ha creuat els ulls o que és "ulls de la paret" on un ull pot sortir cap a l'exterior. El estrabisme pot ser congènit (nascut amb) o adquirir (desenvolupat més endavant en la vida.) El estrabisme pot causar problemes amb la percepció de profunditat normal i posar-se en risc de desenvolupar un "ull mandrós" o ambliopia. L'ambliopia es produeix quan, a una edat molt primerenca, l'ull no està sent estimulat o usat correctament. Es pot produir una visió reduïda de manera permanent.
- Sobrepassió o baixada de certs músculs oculars: aquests signes poden apuntar a condicions hereditàries o síndromes, com ara la síndrome de retracció de Duane.
- Restriccions mecàniques: generalment es troben restriccions mecàniques en lesions traumàtiques, com un cop a l'ull. Els ossos que conformen el sòl de l'òrbita són bastant prims. El trauma romà a aquesta zona pot estrènyer aquests ossos, fent que un múscul ocular quedi atrapat o enganxat a l'os.
- Visió doble: les proves musculars de l'ull poden ajudar al metge a determinar la causa de la visió doble o la diplopia. La doble visió sempre es pren seriosament, ja que pot ser un signe de problemes neurològics i en alguns casos pot ser un signe d'un problema de salut molt greu. Cal buscar atenció mèdica en casos de doble visió d'aparició sobtada.
Font:
Eskridge, J. Boyd, John Amos i Jimmy D. Bartlett. Procediments clínics en Optometria. JB Lippincott Company, 1991.