Esglésies per a persones sordes - raons i història

Adoració amb altres persones sordes

Si tens la sort de viure en una regió amb gent prou sorda i oïda, pot haver-hi esglésies sordes a prop teu. Algunes esglésies sordes, algunes relatives, tenen els seus propis edificis. La majoria semblen ser esglésies dins d'una església "auditiva" més gran.

Per què anar a una església sorda?

Per què les persones sordes van a les esglésies sordes? Per la mateixa raó que alguns sords gaudeixen de la socialització amb altres persones sordes: estar amb altres com ells mateixos.

A més, l'experiència en una església sorda és més directa: no cal confiar en un intèrpret. Estar en una església sorda també dóna al membre de la congregació sorda un sentit de "família". Algunes esglésies sordes tenen fins i tot els seus propis pastors, sacerdots o dirigents sords.

Història de les Esglésies Sordes

Les esglésies sordes han existit durant generacions, que es remunten a la XIX e segle. Per exemple, el Fulton-Siemers Memorial-Christ Church Methodist United of the Sord en Baltimore, Maryland va ser establert en 1895, i encara està operatiu. No obstant això, una església parroquial més primerenca va ser establerta pel Reverend Thomas Gallaudet (fill de Thomas Hopkins Gallaudet). El 3 d'octubre de 1852, va iniciar una congregació sorda, que va créixer a l'Església de Sant-Ann per als sords. Aquesta església encara està activa avui, i es pot trobar a l'església episcopal de Sant Jordi al carrer 16 d'aquest a la ciutat de Nova York.

L'Església de Tots els Ànimes per als sords de Filadèlfia (establerta el 1888) tenia el primer pastor sord, ordenat, Henry Syle.

Syle va ser ordenada el 1876. Avui, el seu record és honrat per la Beca Henry Syle Memorial for Seminar Studies, una beca de la Universitat Gallaudet que es va lliurar a un estudiant sord. Podeu trobar informació sobre el fons revisant el fullet de fons dotada al lloc de l'Oficina de Desenvolupament de la Universitat de Gallaudet.

Fonts:

Arxius de la Universitat de Gallaudet, http://archives.gallaudet.edu/. Consultat: 28 d'octubre de 2007.