Descripció general de ptosis

El dopatge de la parpella superior es coneix com ptosis (TOE-sis). La condició generalment afecta les persones grans, però de vegades també es produeix en nens. La ptosis pot ocórrer en un ull o ambdós ulls alhora.

Causes

La ptosis pot estar provocada per l'envelliment normal, lesions a l'ull o una malaltia ocular. En la majoria dels casos, és causada per la debilitat del múscul de les parpelles o dels nervis oculars.

De vegades, la condició està present al naixement, anomenada ptosis congènita. Si es deixa sense tractar, la ptosi congènita pot prevenir el desenvolupament de la visió normal i pot augmentar el risc de desenvolupar un ull mandrós .

Factors de risc

Les persones en risc de desenvolupar ptosis inclouen aquells amb tumors oculars, diabetis, historial d'ictus, càncer i trastorns neurològics. La gent gran està en risc perquè l'envelliment de vegades fa que els músculs de l'ull es debiliten.

Símptomes

Els signes i símptomes de ptosis inclouen els següents:

El signe més obvi de ptosis és la caiguda de la parpella. Algunes persones amb problemes greus tenen dificultat per veure, sovint inclinant el cap cap enrere per veure sota la parpella.

Diagnòstic

Un metge ocular diagnosticarà ptosis realitzant un examen minuciós de les parpelles. Es prenen mesures de l'alçada de les parpelles i la força dels músculs de les parpelles.

El metge també determinarà la causa subjacent de la ptosis. Per mesurar el seu efecte sobre la visió, un metge ocular realitzarà una prova de camp visualitzada per ordinador.

Tractament

La millor opció de tractament de la ptosis és la blefaroplàstia. Una blefaroplàstia és una cirurgia que estreny els músculs de les parpelles. En alguns casos, les celles poden ser aixecades quirúrgicament.

La cirurgia sol produir resultats favorables per al pacient de ptosis, millorant tant la visió com l'aparença.

> Font:

> Acadèmia Americana d'Oftalmologia. Ptosis. 26 de juliol de 2007.