Les ratlles angioïdals són una condició retiniana caracteritzada per trencaments i esquerdes a la membrana de Bruch, la capa inferior de la retina que ajuda a alimentar i alimentar la capa fotorreceptora subjacent. La membrana de Bruch pot espessir, calcificar i començar a trencar. Les esquerdes apareixen com a línies gruixudes, marrons o grisoses que irradien des de la zona al voltant del nervi òptic. Aquestes pauses poden causar processos de malaltia similars a la degeneració macular .
Qui està en risc per les ratlles angioides?
Encara que les ratlles angioides poden produir-se sense una causa sistèmica, la majoria dels casos estan associats amb malalties del teixit elàstic. Fins al 50 per cent de les persones amb ratlles angioides tenen pseudoxantoma elàstic, la malaltia de Paget o la síndrome d'Ehlers-Danolos.
- Pseudoxantoma elàstic (PXE) és una malaltia on els dipòsits de calci i minerals s'acumulen en fibres elàstiques del cos. Això pot afectar la pell, els ulls, el sistema cardiovascular i el sistema gastrointestinal. Les fibres elàstiques són un component del teixit connectiu que proporciona flexibilitat i força al cos.
- La malaltia de Paget és una malaltia caracteritzada per la deformitat òssia causada per una interrupció en el procés de regeneració òssia i l'os comença a ser reemplaçat a un ritme més ràpid del normal. Els ossos poden augmentar-se i ser feble.
- La síndrome d'Ehlers-Danlos és un trastorn genètic poc freqüent que afecta el col·lagen en el nostre organisme. Les persones amb Ehlers-Danlos poden tenir diversos problemes oculars com el queratocon, la miopia alta, el retard de la retina, la luxació de la lent i les ratlles angioides.
Per què les ratlles angioides causen pèrdua de la visió?
Quan es produeixen trencaments a les capes inferiors de la retina, les capes ja no poden alimentar adequadament les cèl·lules fotorreceptores. Això causa fugues de fluids i falta d'oxigen. Les xarxes neovasculares coroides (una fina malla de vasos sanguinis i teixit fibrós) comencen a formar-se.
Aquestes xarxes poden causar més hemorràgia i cicatrius a la màcula. Aquesta formació és similar a la que de vegades passa amb la degeneració macular. Es pot produir una pèrdua de visió significativa.
Tractament
Malauradament, és impossible fer que les ratlles angioides desapareguin. Els exploradors oculars anuals han de ser realitzats per un optometrista o un oftalmòleg general per comprovar el desenvolupament de xarxes neovasculares i altres signes associats. Si es produeixen, se us remetrà a un especialista en retina per al tractament, que pot comportar l'ús d'un làser per aturar la progressió. L'eliminació quirúrgica de les xarxes neovasculars també és una opció de tractament, així com la teràpia fotodinàmica. De vegades, les xarxes neovasculares filtraran líquid o sang. En aquest cas, s'utilitzen nous fàrmacs anomenats anticossos endotelials antivasculars i han demostrat un gran èxit. Altres pacients poden ser tractats amb fàrmacs de factor endotelial anti-vascular (VEGF) i també han mostrat resultats positius. Aquests fàrmacs s'injecten directament a l'ull. Si bé aquestes fàrmacs més noves funcionen bé, sovint han d'injectar-se repetidament a mesura que la neovascularització sovint torna a aparèixer en pacients amb ratlles angioïdals.
El que cal saber sobre les ratlles angioïdals
Les persones amb ratlles angioides tenen un ull fràgil, posant-los un risc més alt per a la ruptura coroidea i l'hemorràgia subretinal si se sotmeten a un trauma ocular.
Per tant, la protecció dels ulls és imprescindible. Les lents de policarbonat s'han de prescriure, ja que són el material de la lent més resistent a l'impacte. S'han de fer servir ulleres de seguretat especials durant els esports de contacte.
Font:
Alexander, Larry J. Atenció primària del segment posterior, segona edició. Appleton & Lange, 1994, pp 300-301.